Senderisme als Pirineus

Highlights Cerdanya, Alta Cerdanya Francesa i Andorra


Senderisme als PIRINEUS “La Cerdanya”

Highlights de la Gran Vall dels Pirineus, la Cerdanya, Alta Cerdanya Francesa i Andorra


Senderisme als Pirineus “La Cerdanya” la Gran Vall


La Cerdanya és una de les valls amb més amplitud d’Europa. Està formada per una gran plana amb una altitud mitjana de 1100m, coronada al Nord per les serralades pirinenques de la Tossa Plana (2905m), Puigpedrós (2915m) i el massís del Carlit (2921m) i pel Sud per l’espectacular serra calcària del Cadí amb pics com el Vulturó o el Puig de la Canal Baridana amb prop de 2650m de o les Serres del Moixeró, essent el pic més alt el Moixeró amb 2409m i la Tossa d’Alp amb 2536m i el massís del Puigmal (2909m).

L’ orientació Est-Oest de la vall condiciona la seva climatologia impedint que els vents humits del nord o del Sud puguin penetrar dins la vall, tot creant un clima molt benigne amb molts microclimes que la converteixen en la vall amb més diversitat floral d’Europa i el que és més interessant, més hores de sol que el mateix desert d’Almeria amb més de 3000 hores de sol anuals, que fan que diversos projectes sobre l’energia solar, tinguin lloc en aquesta vall pirinenca. Les precipitacions si que cauen abundants d’alt de les muntanyes i descendeixen per valls laterals, antigues valls glacials, desembocant al riu Segre que recorre tranquil tot regant la gran i rica plana agrícola on hi trobem a l’hivern nombroses vaques i cavalls que a l’estiu estan pasturant per les muntanyes.

Tanta riquesa natural, tanta diversitat floral i animal (que atrau naturalistes d’arreu del món) ho són gràcies al fràgil equilibri entre la humanització i preservació de la natura. No és d’estranyar doncs que la major part de la vall està preservada per figures com Reserves Naturals o els Parcs Naturals del Cadí-Moixeró o el Parc Regional Natural des Pyrenees Catalanes.

Malgrat l’isolament de la Cerdanya fins a la construcció dels túnels del Cadí i del de Puymorens que la van apropar a grans ciutats com Barcelona o Toulouse, no va impedir que des de temps prehistòrics estés densament ocupada i que diferents pobles s’hi instal·lessin deixant un gran patrimoni cultural i històric que podem anar descobrint a mesura que recorrem la seva immensa xarxa de senders (esglésies i ermites romàniques, castells medievals, cabanes de pastors, dolmens, museus, cases noucentistes i modernistes…). La Cerdanya ha estat a més per la seva situació fronterera, una ruta de fugida (càtars, protestants, jueus….) i sobretot, una terra d’acollida

Des del 1659 amb el tractat dels Pirineus, la vall cerdana, està partida en dos estats (la Cerdanya Catalana i la Cerdanya Francesa), i conserva un dels pocs enclaus que hi ha a Europa, Llívia. Gràcies als acords de Schengen, els cerdans tornem a estar units i és molt curiós observar com el pas del temps ha deixat diferents costums a un costat i l’altre de la frontera. Tot això no ha fet sinó enriquir el folklore, gastronomia i tradicions de la Cerdanya amb molts accents diferents, sempre partint però de la seva catalanitat, ruralitat i sentiment pirinenc.

Degut al seu clima tant particular, és a la Cerdanya un dels llocs a nivell mundial on primer va néixer el turisme i és que els metges de  finals del S. XIX prescrivien a molts malalts de l’alta burgesia catalana, que hi anessin a fer estades llargues per a recuperar-se, principalment de malalties respiratòries. Avui en dia, és també el lloc de segona residència d’artistes, esportistes d’elit, cantants famosos i rics burgesos.

La Cerdanya és terra transfronterera, cosa que a nivell històric i cultral li ha donat una gran riquesa. També destacar l’atractiu que això suposa per al muntanyenc/senderista que visita la nostra comarca. Camins plens d’historia, camins que ara estan gairebé buits i que antigament eren un anar i venir de gents, camins que podríen explicar lluites, tristeses, plors i llàgrimes… Camins que van separar moltes famílies i que van salvar moltes vides.

Aquesta situació transfronterera amb 2 estats (Andorra i França) permet al senderista realitzar rutes ben bé seguint la frontera entre 2 estats, creuan d’un estat a l’altre i fins hi tot realitzar rutes en les quals has estat caminant per 3 països diferents en una mateixa passejada. Aquest fet diferenciador és un gran atractiu de la Cerdanya, que permet dissenyar rutes veritablement interessants, transfrontereres i plenes de grans històries! Com a punt remarcable, destaquem la Portella Blanca, confluència entre Catalunya, França i Andorra

 

Muntanyes destacades:


Puigmal (2913m)
Puigllançada (2408m)
Tosa d’Alp (2537m)
Moixeró (2091m)
Comabona (2554m)
– Pic de la Costa Cabirolera (2605m)
– Puig de la Canal Baridana (2653m)
– Perafita (2752m)
– Tosseta de l’Esquella (2869m)
– Puigpedrós (2915m)
– Carlit (2921m)

Els colls més emblemàtics:


Coll del Pendís: pas entre Bellver (Cerdanya) i Bagà (Berguedà).

Coll d’Eina: pas entre la vall d’Eina (França) i la vall de Nuria (Catalunya).

Collada de Toses: pas motoritzat entre la Cerdanya i el Ripollès.

Coll de Puymorens: pas motoritzat entre França i Andorra.

Portella de Meranges: pas entre el circ d’Engorgs (Catalunya) i la vall de Campcardós (França).

Portella Blanca: pas compartit entre Andorra, França i Catalunya.

Port de Vallcivera: pas entre Catalunya i Andorra.

Port del Perafita (pas dels Andorrans): pas entre Catalunya i Andorra.

Coll de Pal: pas entre la Cerdanya i el Berguedà.

Pas dels Lladres: pas entre la vall d’Err (França) i la vall de Ribes (Catalunya)

Pas dels Gosolans: pas entre la Cerdanya i el Berguedà (Gòsol).

Grans senders de la Cerdanya:


– El Sender GR.11: recorregut d’alta muntanya que atravessa tot el Pirineu per la cara sud.

– El Sender GR.7: el recorregut que atravessa cap Andorra per la vall de la Llosa.

– El Camí dels Bons Homes: camí que recorrien els Bons Homes i que va des de Berga i fins a Foix.

– El Camí de Sant Jaume: camí que entra per França i atravessa tota la vall ceretana cap a Lleida.