Raquetes de Neu a la Cerdanya

Recomanacions d'ús


Raquetes de Neu Cerdanya

Utilització de les Raquetes de Neu. RECOMANACIONS:

La tècnica de les raquetes de neu és ben bàsica i senzilla, però cal fer atenció en alguns aspectes. Qui sap caminar sap anar amb raquetes de neu, però quatre explicacions bàsiques ens seran de gran ajuda:

1.- Hem de caminar una mica amb les cames obertes (no massa perquè ens pot provocar molèsties i lesions) però lo suficient perquè no ens trepitgem una raqueta amb l’altra.

2.- Hem de caminar sempre amb el taló lliure. La sola de la raqueta ha d’anar fregant la neu i la fixació ha de permetre tot el moviment del peu. Només en alguns casos concrets fixarem el taló: en llocs tècnics, quan haguem de fer un salt obligatori, en llocs on hi hagi moltes branques i troncs sota de la neu, en fortes pendents de baixada i en situacions que tinguem por a caure.EXCURSIO AMB RAQUETES A LES BULLOSES Cerdanya

3.- El fet de portar el taló lliure augmenta el risc de caiguda, ja que qualsevol moviment marxa endarrere o lateral, pot fer que se’ns clavi la part posterior de la talonera a la neu i que provoqui una caiguda. Per tant em d’augmentar la precaució i davant el dubte, doncs ens fixem la talonera.

4.- En cas de neu dura-gelada és molt important clavar fort els grampons de sota la sola. Com més fort es clavin més adherència hi haurà i més seguretat ens proporcionarà.

5.- No hem d’aixecar en excés la raqueta: la sola de la raqueta ha de fregar la neu. No cal aixecar-la més.

6.- És molt important l’ús dels bastons tant per traccionar com per equilibrar-nos. Important saber agafar correctament l’empunyadura del bastó.

7.- En pendents fortes de pujada hem d’utilitzar la puntera de la raqueta (els grampons de la part frontal de la raqueta de neu). Hem de pujar de puntera deixant a l’aire el nostre taló, sense recolzar-se a la sola.

8.- En fortes baixades hem de fer passes petites, clavar tota la superfície de la raqueta i baixar el nostre centre de gravetat (hem de tirar el pes endavant, tot i ser baixada). Si inclinem el nostre pes endarrere, relliscarem segur.

9.- Hem d’evitar en la mesura de lo possible de trepitjar aigua o anar molta estona per neu primavera (aigualida). Això fa que després se’ns enganxi la neu a la raqueta i que haguem de caminar molt incòmodes i arrastrant quilos i quilos de neu.

 


Les parts d’una Raqueta de Neu:

Les actuals Raquetes de Neu consten de 2 parts ben diferenciades: la fixació (molt semblant a les fixacions de les taules de Snow) que subjecten la nostra bota amb la raqueta. Hi han diferents tipus de fixacions, des de les més senzilles de corretges fins a les més tècniques que van amb un bloqueig semi-automàtic. L’altra part és la sola de la raqueta (la part que protegeix la nostra bota de la neu, la part que ens fa flotar sobre la neu). Les soles de les raquetes de neu solen tenir diferents superfícies, principalment diferenciant les raquetes de dones i les raquetes d’homes, i sempre seguint el mateix principi: a més superfície de sola doncs més flotabilitat damunt la neu, però per contra més fregament, més resistència i més pes. Per tant haurem de buscar sempre un equilibri entre el nostre pes i la superfície de la raqueta.

Les raquetes de neu estan fabricades amb un plàstic molt dur i resistent, que fins i tot ens permeten fer petites caminades per sobre de l’herba, pedres, troncs… i així evitar tenir-les que treure i posar reiteradament en períodes on el gruix de la neu no és molt significatiu.

Les soles de les raquetes de neu porten una sèrie de grampons ben afilats per tal de clavar-se amb força sobre la neu dura o fins i tot sobre el gel. També porten uns grampons a la puntera de la raqueta, per poder clavar-la i progressar amb seguretat quan ens trobem pendents fortes.